Nocturn 29

Nocturn 29 comença on ens va deixar No compteu amb els dits: davant de la pantalla en blanc i la materialitat de la projecció. S'endinsa en profunditat en la futura estructura eisensteiniana dels films de Portabella, que no avancen mitjançant una linealitat narrativa, sinó per una successió de quadres escènics semiautònoms i encadenaments gairebé sempre inesperats. Les evocacions d'Antonioni, Bergman o Buñuel ressonen al film més cruament antiburgès de Portabella.