Invisible People

Un viatge atmosfèric al Japó en una pel·lícula existencial i expressiva on la dansa butoh de malson esdevé el prisma a través del qual s'expressen les forces de la vida. L'horrible i el sublim es troben i emergeixen estranyes microconnexions. Cossos amb maquillatge blanc en posicions grotesques. Màscares, túniques i visions de malson. Músculs tensos en moviment convulsiu. La dansa butoh japonesa és tan lluny dels ideals clàssics (és a dir, occidentals) de bellesa com es pot arribar. El butoh és una forma d'art on el sublim i l'horrible es troben, i no hi ha punt intermedi. Però arribar a ser un ballarí de butoh no es tracta de gestos transgressors per impactar. "Invisible People" és un retrat multicapa de la dansa contemporània japonesa única que va sorgir a finals dels anys cinquanta i es mou entre la rebel·lió, l'erotisme, el trànsit i l'oració. L'impressionant i atmosfèrica primera pel·lícula d'Alisa Berger s'allunya gradualment de la dansa en si mateixa i es converteix en un poema visual existencial de la vida amb totes les seves estranyes microconnexions.