Cartellera

Las ocho montañas (Vose)Pendiente de calificación

Pietro és un noi de ciutat. Cada any passa l'estiu amb la família al poble de Bruno, l'últim nen d'una localitat de muntanya oblidada. Amb el pas dels anys, Bruno es manté fidel a la muntanya, mentre que Pietro ve i va. Les seves experiències els faran enfrontar a l'amor i la pèrdua. I amb el pas dels anys, Pietro i Bruno descobriran què significa ser amics per a tota la vida.

Extraña forma de vida

Un home travessa a cavall el desert que el separa de Bitter Creek. Ve a visitar el Sheriff Jake. Vint-i-cinc anys abans, tots dos -el xèrif i Silva, el ranxer que cavalca a trobar-lo- van treballar junts com a pistolers a sou. Silva ve amb el pretext de retrobar-se amb el seu amic de joventut, i en efecte celebren la seva trobada, però l'endemà al matí el xèrif Jake li diu que la raó del seu viatge no és el record de la seva vella amistat.

La hija eterna (VOSE)Pendiente de calificación

Una artista i la seva mare anciana s'han d'enfrontar a secrets gairebé oblidats quan tornen a la vella mansió familiar, ara reconvertida en hotel, on s'amaga un misteriós passat.

Las buenas compañías

Estiu del 1976. Bea (Alicia Falcó) té 16 anys i se suma als aires de canvi que recorren el país; col·labora amb un grup de dones per visibilitzar la causa feminista i assolir l'aprovació del dret a l'avortament. La rebel·lia que sent a la sang es barrejarà amb un sentiment inesperat que trastocarà el seu món interior. Al llarg d'aquests mesos, la Bea entaularà una amistat molt especial amb la Miren (Elena Tarrats), una noia una mica més gran que ella i de bona família. El seu compromís polític i la seva relació amb Miren convertiran aquest estiu en una etapa que marcarà un abans i un després a la seva vida.

Un cel de plomPendiente de calificación

Pel·lícula inspirada en la vida de Neus Català, feminista i republicana, que va ser presonera dels nazis i enviada a treballar a una fàbrica de producció d'armament militar a Txecoslovàquia. Allà va liderar un grup de dones que van sabotejar la fàbrica d'armament davant de la desesperació dels nazis. Aquest grup de dones va ser anomenat Comando de Gandulas.

Tacones Sobre Ruedas

Anhell69 (Castellà)

Un cotxe funerari recorre els carrers de Medellín, mentre que un jove director explica la història del seu passat en aquesta ciutat violenta i conservadora. Recorda la preproducció de la seva primera pel·lícula, una pel·lícula de sèrie B amb fantasmes. La jove escena queer de Medellín és contractada per a la pel·lícula, però el protagonista principal mor d?una sobredosi d?heroïna als 21 anys, igual que molts amics del director. ANHELL69 explora els somnis, els dubtes i les pors d'una generació aniquilada, i la lluita per continuar fent cine.

La revolución y la tierraPendiente de calificación

La llarga lluita per la terra va buscar esfondrar aquella muralla entre patrons i serfs que segueix dividint el Perú fins avui. No obstant això, la llei de Reforma Agrària de 1969 va marcar un abans i un després a les cares ia les històries oficials del nostre país, un canvi profund que el cinema peruà va aconseguir reflectir i encapsular en algunes de les seves pel·lícules més notables, construint un gran imaginari que avui tornem a descobrir. A 50 anys dels experiments socials de la denominada “Revolució peruana”, toca preguntar-nos si realment el Perú es va fotre o no amb Juan Velasco Alvarado.

Cicle Lusòfon: Al Berto (VOSE)Pendiente de calificación

Estiu del 75, a Sines, Portugal. Al Berto, l'escriptor, en un moment de revolució, encarna una generació canviant. Crea un grup d'amics i junts destil·len joventut, excentricitat, somnis de canvi, però poc després de la caiguda del sistema dictatorial de Portugal, el país encara no està preparat per a tanta llibertat. Llibertat per estimar sense por.

Concierto Pavarotti en Hyde ParkPendiente de calificación

Londres, 30 de juliol de 1991. Un típic estiu anglès: fred i pluja torrencial. Tot i així, 150.000 persones es van reunir a Hyde Park per al concert gratuït de Luciano Pavarotti. El tenor de Mòdena (1935-2007) celebrava el 30è aniversari de la seva carrera. Tot i els seus 55 anys i els seus evidents quilos de més, seguia en plenes facultats: el timbre d'or, la flexibilitat, els aguts brillants, la sorprenent naturalitat amb què feia tot. Venia de protagonitzar l'històric recital dels Tres Tenors a Roma el seu enregistrament seria l'àlbum de música clàssica més venut de tots els temps.

Zimbabue.La lluita per la democracia

Zimbabwe està en una cruïlla. El líder del partit de l'oposició MDC, Nelson Chamisa, desafia la vella guàrdia del ZANU-PF liderat per Emmerson Mnangagwa, conegut com "El Cocodril". L'elecció posa a prova tant el partit governant com l'oposició

98 segundos sin sombraPendiente de calificación

Bolívia, anys 80. El narcotràfic irromp en un petit poble de l'orient bolivià. Genoveva, de setze anys, tracta de sobreviure les monges del seu col·legi, unes hostils companyes de curs, els seus pares sense esperança i homes armats.

Els negociadors - Com construir la pau

Valentin Inzko és un diplomàtic austríac i Alt Comissionat per a Bòsnia i Hercegovina des del 2009 on treballa per aplicar els acords de pau de Dayton a la regió des del 2009. Inzko ha estat ambaixador, parla set idiomes i és un negociador professional que coneix a els complexos equilibris polítics i culturals dels Balcans.

Le comte Ory (Festival Rossini de Pesaro)

Pésaro, localitat de la costa est d'Itàlia, s'associa al seu veí més il·lustre: Rossini. Allà va néixer l'autor de El barber de Sevilla, i des del 1980 la ciutat acull a l'agost un certamen dedicat a la seva obra. Hi va debutar el 1996 un jove tenor lleuger, Juan Diego Flórez (1973). Així es va enlairar l'estel·lar carrera del peruà, que ara assumeix la direcció artística del Festival Rossini. La 43a edició, el 2022, s'inaugurava amb Le Comte Ory, paper que Flórez fa dues dècades que interpreta. Però l'edat no ha fet efecte ni en el registre agut, ni en la seva agilitat ni en el seu timbre daurat. Va brillar al costat de la soprano francesa Julie Fuchs.

Alma VivaPendiente de calificación

Com cada estiu, la petita Salomé torna de vacances al seu poble familiar enclavat a les muntanyes portugueses. El període estival arrenca amb tranquil·litat però la seva adorada àvia mor sobtadament. Mentre els adults es barallen a l'organització del funeral, a Salomé el persegueix l'esperit de què tots consideraven una bruixa.

Il trovatore (Royal Opera House)

L'aplaudida producció de Il Trovatore que va veure la llum a Zuric el 2021 aterra ara a Londres. Manté una dels seus protagonistes: la letona Marina Rebeka, elogiada per la seva musicalitat, preciós fraseig i timbre homogeni. En canvi, al paper de Manrico no hi haurà el polonès Piotr Beczala, ni tampoc el tenor anunciat d'inici per la Royal Opera (Yusif Eyvazov), sinó l'italià Riccardo Massi. També s'hi incorporen la mezzo nord-americana Jamie Barton, guanyadora de premis tan prestigiosos com el Richard Tucker i el BBC Singer Of the World, i el gran baríton francès Ludovic Tézier. Al capdavant de l?orquestra, un valor segur com Antonio Pappano.

La Traviata (Arena di Verona)Pendiente de calificación

Després que la pandèmia cancel·lés l'edició del 2020, l'Arena de Verona va tornar a l'estiu del 2021. Per adaptar-se a l'obligada distància sanitària, el festival (fundat el 1913 en un amfiteatre romà del segle I) va substituir els decorats de totes les produccions per imatges dinàmiques en 3D. Es projectaven en unes immenses pantalles LED. De passada, el certamen esdevenia ambaixador de la cultura italiana i del seu renéixer. Van col·laborar institucions de tot el país: per a Aida, el Museu Egipci de Torí. I, per a La Traviata, la Galeria Uffizi de Florència. Les càmeres mostren pintures del segle XIX: aquest muntatge se situa al París de l'Expo Universal del 1889.

Concierto de Verano Filarmónica de BerlínPendiente de calificación

Halka (Theater an der Wien)Pendiente de calificación

L'òpera Halka de Stanis&w Moniuszko és una obra mestra molt estimada a Polònia que no es sol representar més ennlà que en el país que la va veure nèixer. El seu exit aclaparador es va basar en la seva impactant eficàcia dramàtica, una orquestració sublim, une aries commovedores i en la intel·ligent integració de danses poloneses com la masurka, la polonesa i altres melodies folklòriques.

Romeo y Julieta (Ópera de Paris)Pendiente de calificación

En els propers Jocs Olímpics (2024, París), les cerimònies d'obertura i cloenda les dirigirà Thomas Jolly. L'actor i director (Rouen, 1982) està considerat el gran avantguardista del teatre francès actual, gràcies a la seva frescor i esforços per acostar el repertori al gran públic. Expert a Shakespeare, va impressionar amb la seva versió moderna de la trilogia i Enric VI i de 18 hores de durada, per al Festival d'Avinyó del 2014. Seguiria amb una de 24 hores de Ricard III. Aquests treballs li van valer el 2015 el Premi Molière. Ara el responsable del Centre Dramàtic Nacional d'Angers torna a l'Òpera de París per presentar el nou i ambiciós muntatge de Romeu i Julieta. Als rols titulars, dos joves: la francesa Elsa Dreisig (1991), soprano guanyadora d'Operàlia, i el seu compatriota Benjamin Bernheim (1985), tenor habitual dels principals teatres del món, que també assumirà el paper al MET ia Zuric.

Norma (Gran Teatre del Liceu)

El 1847, l'any en què es va inaugurar el Liceu de Barcelona, Norma va ser el tercer títol a representar-se. Poques obres tan estimades al teatre català com la de Bellini, que va tornar el 2015 en una producció de tall clàssic del cineasta Kevin Newbury. El paper titular és un dels reptes més grans per a una soprano: roman en escena tres hores i exigeix no només una veu sobrehumana, sinó també talent com a actriu. En aquest segle, ningú no competeix amb la nord-americana Sondra Radvanovsky en poder, instint teatral i tècnica. Venia de triomfar al Metropolitan i al festival de Peralada, i va rebre ovacions amb el seu compatriota Gregory Kunde, un tenor incombustible. Els va donar suport a la batuta de Renato Palumbo.

Turandot (Opera de Roma)

El març del 2022, el Teatre dell'Opera di Roma va representar Turandot, la considerada obra mestra de Giacomo Puccini i la seva última i inacabada òpera. Puccini patia una mortal malaltia i es creu que va morir sostenint un full del tercer acte. El seu amic Arturo Toscani va ser l?encarregat d?acabar-la. Aquesta obra proposa una barreja que entra la intensitat musical de les àries i les cançons tradicionals xineses. No hi podia haver un final més energètic per a Giacomo Puccini. L´exotisme del fons històric il´energia de la partitura fan vibrar la totalitat de l´obra.