Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento a través de tu navegador. Acepto

PSICONAUTAS, LOS NIÑOS OLVIDADOS, Adaptació cinematogràfica animada de la novel·la gràfica homònima d’Alberto Vázquez. Goya a la Millor Pel·lícula d’Animació. Nominada a la Millor Pel·lícula d’Animació Europea.

Sala: 1
Qualificació:
Nacionalitat: Espanya
Durada: 76 min
Versió: castellà

Dimecres 29 de març: 22:30h

Dijous 30 de març: 22:30h

COMPRAR ENTRADES

Psiconautas explica la història de Birdboy i Dinki, dos amics que lluiten per no enfrontar-se a la realitat en la que viuen. Com exploradors que són, alberguen l’esperança de trobar un lloc millor on viure, ja que l’illa on viuen ja no és el que era degut a un accident industrial, i l’aire que es respira és asfixiant.

ABONAMENTS_SI_web

UNA INTRODUCCIÓ ALS GUANYADORS DEL GOYA 2016

Els espectadors que vegin poca o nul·la animació espanyola al cinema no sabran qui son Pedro Rivero i Alberto Vázquez. Si ja de per sí la animació feta a Espanya és un món molt reduït, els marges que té la animació independent, adulta i a contracorrent són molt minsos. La lliga principal de la animació està ocupada per bons i exportables productes com Chico y Rita, Planet 51, Arrugas, Tadeo Jones o Atrapa la Bandera. Hi ha un altre categoria de títols que volen tenir més calat com Nocturna o De Profundiis. En aquesta categoria es podria englobar Psiconautas. En aquest text intentarem explicar d’on vénen Rivero i Vázquez i perquè hauríeu de veure la seva nova pel·lícula:

Rivero va pertànyer a l’estudio Nikodemo Animation, bàsicament conegut per haver creat les aventures animades de Cálico Electrónico, un antiheroi panxut que salva la seva ciutat de forma maldestre dins un univers cutre-cañí on podria aparèixer perfectament el Torrente de Santiago Segura. Feta amb Flash, va aconseguir ser bastant conegut i una “marca de la casa”. El 2008 Rivero va dirigir “La Crisis Carnívora”, una pel·lícula bastant desconeguda feta completament amb el sistema Flash que pretenia ser transgressora mostrant la cara salvatge de uns animals a les antípodes de El Rei Lleó. Es tota una curiositat per les veus conegudes que es van prestar a doblar-la però realment no es recorda per la seva qualitat.

Vázquez es va començar a fer un nom dins el circuit dels curtmetratges d’ animació amb Birdboy i Sangre de Unicornio. Només amb 3 curts (juntament amb el més nou Decorado, premi Goya d’ enguany al millor curt d’ animació) ha aconseguit crear una marca d’ estil recognoscible pels que consumim curtmetratges. Les seves produccions es podrien posar com exemple quan algú desinformat encara ens diu “la animació és per a nens”. Vázquez té un microunivers de personatges, situacions, ambientacions, decorats que podrien provenir de un malson gòtic. El més recognoscible dels curts de Vázquez son els personatges: animals antropomorfs que son el revers tenebrós del que el imaginari del cinema infantil d’ animació ens ha inculcat. Un suau osset de peluix pot convertir-se en un cruel assassí en mans de Vázquez. Ens podem trobar un ànec Donald pervertit o un monstre home-peix amb males intencions. Com en altres produccions (la clàssica saga Érase una vez o la més moderna Bendito Machine), el director se serveix de un reduït grup de personatges reciclats que podem retrobar a cada producció. Potser no són exactament el mateix personatge, però sí uns arquetips molt clars que uneixen virtualment totes les històries. Aquests personatges es mouen en ambients tenebrosos, foscos encara que siguin lluminosos, tètrics encara que estiguin pintats de rosa i amb flors amb forma de cor. Un altre cop, la subversió de l’ imaginari col·lectiu. Un altre factor important en el curts de Vázquez és el doblatge: tot i tenir un pressupost limitat, ens trobem un doblatge que dona molta volada a les imatges, amb veus fortes, imponents, gruixudes, concretament una que sembla vingui d’ ultratomba, creiem doblada pel mateix Vázquez.

I arribem a Psiconautas, versió animada de la novel·la gràfica (còmic) del mateix nom. A través del tràiler, podem detectar que part del microunivers que abans comentàvem segueix present en el seu primer llarg animat de Vázquez i el segon de Rivero: personatges tristos, que no tenen motius per riure, nens grisos que han perdut la il·lusió per viure, com si un Mickey Mouse hagués abandonat el seu famós estudi alcoholitzat i decepcionat per la part fosca darrere els focus de neó de Hollywood. Aquests personatges amb l’ ànima destrossada on la seva part fosca ha conquerit gran part del seu ser relegant la part bona al fons del cor es mouen en uns escenaris plens de immundícia, nauseabunds, un femer continu que deixa poc espai per a l’ esperança. Boscos frondosos on és perillós perdre’s-hi, amb arbres formant figures fantasmagòriques amb expressions de terror. Paratges solitaris que transmeten buidor emocional, tons ocres de decadència personal. El tràiler ens transmet la representació gràfica del que passa quan algú deixa entrar (voluntàriament o no) els dimonis en el seu cos, una fagocitosi de mals esperits de un cor que era pur. Si hem de fer cas del tràiler, la pel·lícula té un look fantàstic i una integració dels personatges sobre els fons (acetats?) molt aconseguida. Els fons sense personatges son grans il·lustracions, l’ animació sembla bastant fluïda i efectes com el foc verd son espectaculars. Personalment no he llegit el còmic en el que es basa la pel·lícula, però veient imatges del interior vull creure que es vol diferenciar del paper aportant més foscor a les imatges. En el còmic predomina el blanc, sense una composició clàssica de vinyetes, amb il·lustracions sinuoses que recorden el gòtic de Tim Burton. La versió animada sembla molt més fosca, recargolada, una demostració de l’ infern que han de viure aquests nens per trobar un lloc millor.

Per què creiem que heu de veure Psiconautas, los niños olvidados? Primer, perquè és una proposta molt diferent al que ens té acostumats la -minsa- producció animada espanyola que arriba a la gran pantalla. I la que arriba sol ser bastant comercial per recuperar els diners invertits. Segon, perquè el tràiler deixa molts enigmes i entreveure un món molt particular, post apocalíptic però no influenciat per l’ anime japonès sinó més aviat per pintures com El Crit de Munch. Tercer, perquè aquestes adaptacions de còmic a pantalla permeten llegir/veure una mateixa història des de diversos punts de vista o aproximacions, i si descobreixes la versió en paper o la rellegeixes just abans o després de veure la pel·lícula, la experiència és molt més enriquidora i completa alhora, com es va poder fer amb la excel·lent Arrugas, per exemple. Digueu-me si això es pot fer amb algun dels títols que ens van arribant dels EEUU (que poden ser molt bons però no tens la dualitat llibre-cinema). Quart, perquè sent el primer llarg de Vázquez, si surt rentable econòmicament potser li deixaran rodar alguna altra història amb més pressupost i seguir explorant aquest univers creat juntament amb Rivero. I perquè la seva feina passada ja ha estat recompensada amb 2 Goya (Birdboy i Decorado) i seleccionat a diversos festivals de renom com Sitges o Annecy. Cinquè, poder portar els nostres fills i nebots a veure una història totalment diferent al que acostumem a veure. Això sí, no creiem recomanable veure-la per sota dels 8 o 10 anys, ja que podria espantar el menor.

Us deixem amb un parell de curts del binomi Vázquez-Rivero, el més conegut Sangre de Unicornio i el primer curt que va adaptar la història original, Birdboy, perquè pogueu veure en acció tot això que us hem explicat fins aquí. Han passat per molts festivals, entre ells els barcelonins Mecal, Non Stop Animation, Filmets de Badalona i Animac de Lleida. Esperem que us hagi agradat i us piqui la curiositat per entrar a la sala i enfrentar-nos als nostres dimonis d’ infantesa però amb una esperança de trobar un lloc millor.

Text: Jordi Querol Rielo @GammaTeruo

Twitter: https://twitter.com/GammaTeruo

Descomptes especials i col·laboradors