Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento a través de tu navegador. Acepto

Dimarts 19 de febrer: 20:00h

CONCERT: A NIGHT OF LOVE WITH ANNA NETREBKO & YUSIF EYVAZOV (Diferit des del Waldbüne, Berlín)

La soprano Anna Netrebko i el tenor Yusif Eyvazov, matrimoni a la vida real, s’obren pas com a parella artística cada vegada més consolidada, aquí protagonitzen un concert a l’aire lliure en el gran escenari del Waldbühne de Berlín. Sota la batuta de Michelangelo Mazza, al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera Estatal d’Hongria, interpretant àries i duos de Verdi i Puccini.

Dimecres 20 de febrer: 19:30h

ÒPERA: ARIADNE AUF NAXOS: RICHARD STRAUSS (Diferit des del Festival de Salzburg)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Daniel Harding

DIRECTOR D’ESCENA: Sven-Eric Betchtolf

 

REPARTIMENT:

ARIADNE: Emily Magee

BACO: Jonas kaufmann

ZERBINETTA: Elena Mosuc

SINOPSI

La primera òpera de l’Orquestra de la Filharmònica de Viena al Festival de Salzburg de 2012, dirigida per Daniel Harding, va comptar amb una obra coneguda però tractada d’una forma mai vista: Ariadne auf Naxos, de Richard Strauss, que es va estrenar amb la seva versió original fa una mica més de cent anys. El Festival de Salzburg celebra aquest aniversari com un homenatge als tres pares fundadors, ja que Strauss i Hofmannsthal van dedicar aquesta òpera a Max Reinhardt.

Ariadne auf Naxos va ser la tercera col·laboració de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, posterior al gran èxit de Der Rosenkavalier. Originalment pensat per ser “una diversió que comptarà amb una petita orquestra de cambra”, el projecte es va expandir fins a arribar a l’aventurera combinació d’òpera, drama i ballet, i va ser un fracàs mundial en 1912. El Festival de Salzburg es va comprometre a complir “l’encara meravellós somni dels seus creadors: reunir els diferents gèneres del teatre, el ballet, la música i el cant.” Sven-Eric Bechtolf va dirigir aquesta producció poc convencional adaptant l’obra de Molière Le Bourgeois Gentilhomme, que va precedir a Ariadne auf Naxos en el seu moment, i restablint la música de ballet escrita per a ell posteriorment.

 

Dimarts 12 de febrer: 19:00h

ÒPERA: NORMA: VICENZO BELLINI (Diferit des de l’Opera Royal de Wallonie-Liège, Bèlgica)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Massimi Zanetti

DIRECTOR D’ESCENA: Davide Garattini Raimondi

REPARTIMENT:

NORMA: Patrizia Ziofi

ADALGISA: Jose Mª Lo Monaco

POLLIONE: Gregory Kunde

OROVESO: Andrea Concetti

SINOPSI

No hauríem d’avergonyir-nos  de plorar d’emoció a l’escoltar-la” – Això va dir Richard Wagner de l’òpera més cèlebre de Vincenzo Bellini. La considerava l’exemple perfecte de tragèdia musical. Norma està merescudament al capdamunt del romanticisme italià. I aquesta producció emfatitza els aspectes rituals del drama, amb un director emergent de l’escena nord-americana, Kevin Newbury.
Durant el poder romà en la Gàl·lia, la gran sacerdotessa Norma viola el seu vot de castedat amb un procònsol romà, Pollione, amb qui té dos fills en secret, però acaba sentint-se despitada per una altra dona. És una heroïna clàssica, apassionada i venjativa. Aquest és el punt de partida d’allò més reeixit de Bellini, l’últim i millor compositor del bel canto. Aquesta òpera va fracassar en la seva estrena, però després s’ha convertit en tot un èxit. Aquesta és una de les produccions més imprescindibles de l’Opéra Royal de Wallonie-Liège.

 

Dijous 28 de febrer: 16:30h

ÒPERA: MACBETH: GIUSEPPE VERDI (Diferit des de Staatsoper de Berlín)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Daniel Baremboim

DIRECTOR D’ESCENA: Harry Kufer

 

REPARTIMENT:

MACBETH: Plàcido Domingo

BANQUO: Kwangchul Youn

LADY MACBETH: Ana Netrebko

MACDUFF: Fabio Sartori

SINOPSI

Macbeth, general del rei d’Escòcia, al seu retorn d’una campanya militar es troba amb tres bruixes. Elles li profetitzen que arribarà a ser baró i posteriorment rei. En fer-se realitat una part de la profecia, Macbeth, impulsat en part per la set de poder de la seva esposa, assassina a Banquo, company d’armes i pare, segons les bruixes, de futurs reis. Aquest fet desencadena una sèrie de tràgics esdeveniments, deixant al descobert la seva cobdícia, ànsia de poder i avarícia. L’assassinat i la consciència de l’ésser humà es mostren amb tota cruesa en aquesta obra de Verdi basada en el llibre homònim de Shakespeare, escriptor fetitxe del compositor italià.

 

Dimarts 5 de març: 17:00h

Dimecres 13 de març: 19:30h

ÒPERA: MADAMA BUTTERFLY: GIACOMO PUCCINI (Diferit des del Teatro Real de Madrid)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Marco Armiliatto

DIRECTOR D’ESCENA: Mario Gas

 

REPARTIMENT:

MADAMA BUTTERFLY: Ermonela Jaho

SUZUKI: Enkelejda  Shkosa

Mrs.KATE PINKERTON: Marifé Nogales

B.F. PINKERTON: Jorge de León

SINOPSI

Les esposes temporals eren una realitat estesa al Japó de finals del segle XIX. Occident, amb els Estats Units al capdavant, havia establert relacions diplomàtiques i comercials amb el país a mitjans de segle, i la fascinació pel bressol de les geishas s’havia estès com la pólvora. La influència d’Orient -un orient imaginat des de la llunyania- es plasmaria en obres d’una àmplia paleta d’artistes europeus i nord-americans, i seguiria nodrint la vida cultural occidental fins ben entrat el segle XX. En aquesta línia, el personatge de Butterfly és una crua encarnació del conflicte entre dues civilitzacions irreconciliables, una de les quals avassalla a l’altra.

Home de finíssim instint teatral, Puccini retrata de manera magistral la fragilitat d’una geisha enamorada que ingènuament es creu corresposta per un atractiu oficial de la marina nord-americana, en una partitura en què s’evoquen melodies japoneses tradicionals convenientment harmonitzades. El fiasco que va suposar l’estrena de Madama Butterfly a Milà no va fer desistir al compositor en el seu afany de tirar endavant la que ell mateix va considerar la seva obra més sincera i expressiva. El temps acabaria donant-li la raó.

Mario Gas situa la història en un plató cinematogràfic en els anys 30 i proposa tres perspectives simultànies a través de les quals viure aquest drama commovedor: l’òpera en si, l’enregistrament cinematogràfic que es fa de la mateixa i la seva reproducció en blanc i negre en una gran pantalla.

Dimarts 12 de març: 19:30h

Dimarts 19 de març: 17:00h

ÒPERA LEGENDS: ANDREA CHÉNIER: UMBERTO GIORDANO (Diferit Teatro Alla Scala de Milà)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Riccardo Chailly

DIRECTOR D’ESCENA: Lamberto Puggelli

 

REPARTIMENT:

ANDREA CHÉNIER: Josep Carreras

MADDALENA DI COIGNY: Eva Marton

CARLO GERARD: Piero Capuccilli

LA MULATA BERSY: Silvana Mazzieri

SINOPSI

Nova gravació remasteritzada d’aquesta magnífica òpera que va entusiasmar al públic que va assitir al Teatro Alla Scala de Milà.

Odi violència, guerra civil, ressentiments, lluita de classes, i per sobre de tot això, l’amor i el romanç.
Són tots aquests aspectes de la vida i de l’ésser, que embolicats en una cruenta revolució, es barregen per donar-nos una de les més representatives òperes del període verista italià: Andrea Chenier, del compositor Umberto Giordano (1867-1948).
Com diversos dels compositors operístics de la seva època, avui dia se’l recorda bàsicament per aquest títol, sofrint en certa manera l’haver estat un contemporani del més destacat compositor de la seva època, Giacomo Puccini.
Amb llibret de l’extraordinari Luigi Illica, Giordano ens presenta una història real, sobre un personatge real, amb algunes dramatitzacions bastant lògiques per a la posada en escena musical d’una història verídica.

Diumenge 17 de març: 16:00h

BALLET: BELLA DORMENT: P.I.TCHAIKOVSKY (Diferit des del Teatre Bolshoi, Moscou)

COREOGRAFIA: Yuri Grigorovich

REPARTIMENT

Cos de Ball de Teatre Bolshoi

SINOPSI

La princesa Aurora cau sota la maledicció de la fada dolenta en el seu setzè aniversari, caient en un profund somni de cent anys. Només el petó d’un príncep podria trencar l’encanteri.

Un ballet de conte perfeccionat pel Bolshoi, La Bella Dorment presenta una gran quantitat de personatges màgics, incloent-hi les fades, la Caputxeta Vermella, El Gat amb botes i una bella jove princesa Aurora interpretada per Olga Smirnova, un “talent realment extraordinari” (The Telegraph ). Es tracta d’un ballet clàssic al màxim

Dijous 21 de març: 20:00h

BALLET: GISELLE (Diferit des de liverpool Empire, Regne Unit)

COREOGRAFIA: Akram Khan

MÚSICA: Vicenzo Lamagna

REPARTIMENT:

El cos de ball de l’English National Ballet amb Tamara Rojo, James Streeter, Jeffrey Cirio, Stina Quagebeur

Un dels millors ballets romàntics de tots els temps, Giselle és el primer ballet de llarga durada coreografiat per Akram Khan.
La història clàssica d’amor, traïció i redempció s’ha reimaginat en aquesta sorprenent nova versió, amb conjunts i vestits del dissenyador guanyador de l’Acadèmia Tim Yip (Crouching Tiger Hidden Dragon), una adaptació “ominosa, gòtica” (The Observer) d’Adolphe La partitura original d’Adam del compositor Vincenzo Lamagna i interpretat per l’English National Ballet Philharmonic, la dramatúrgia de Ruth Little i el disseny d’il·luminació del guanyador del premi Tony, Mark Henderson.

 

Dimecres 26 de març 20:00h

NOVENA SIMFONIA LUDWIG VAN BEETHOVEN  (Diferit des de la Plaça del Duomo, Milà)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Zubin Mehta

SOPRANO Julianna Di Giacomo
MEZZO-SOPRANO Lilly Jørstad
TENOR Burkhard Fritz
BAIX-BARÍTON Liang Li

SINOPSI:

El 26 de març és commemora la mort de Ludwig van Beethoven,
esdevinguda l’any 1827.
La Simfonia nº 9 en Re menor, op. 125, coneguda també com “Coral”,
és l’última simfonia completa del compositor alemany.
És una de les obres més transcendentals, importants i populars de la músicai l’art.
El seu últim moviment és un final coral sorprenentment inusual
en la seva època que s’ha convertit en símbol de la llibertat.
Precisament, una adaptació de la simfonia,
realitzada per Herbert von Karajan és, des de 1972, l’himne de la Unió Europea.
El 2001, la partitura original de la simfonia es va inscriure
en el Registre de la Memòria del Món de la UNESCO,
on forma part,juntament amb altres monuments, de l’herència espiritual de la humanitat.
Aquest concert tan especial va tenir lloc el 3 de juny de 2017.

Captura de pantalla 2019-02-16 a la(s) 19.17.31

Dimarts 2 d’abril: 19:15h

ÒPERA: LA FORZA DEL DESTINO: GIUSEPPE VERDI (Directe Royal Opera House)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Antonio Pappano

DIRECTOR D’ESCENOGRAFIA: Christof Loy

 

REPARTIMENT:

LEONORA: Anna Netrebko

DON ALVARO: Jonas Kaufmann

DON CARLO DE VARGAS: Ludovic Tézier

PADRE GUARDIANO: Ferruccio Furlanetto

SINOPSI:

El marquès de Calatrava prohibeix a la seva filla Leonora casar-se amb el noble sud-americà Don Alvaro. Els amants intenten escapar, però el marquès els atrapa. Álvaro mata accidentalment al marquès, que malaeix a la seva filla quan mor. Leonora i Alvaro es separen durant la seva fugida. El germà de Leonora, Don Carlo di Vargas, decideix trobar-los i venjar al seu pare.

Don Carlo s’uneix a l’exèrcit espanyol sota un nom fals, sense saber que Don Alvaro ha fet el mateix. Els homes es converteixen en amics propers mentre lluiten a Itàlia. Però l’amistat es converteix en enemistat quan Don Carlo descobreix el retrat de Leonora entre les possessions d’Álvaro, i s’adona qui és realment el seu nou “amic”. Les seves accions posteriors porten els homes a Espanya, i al monestir remot on una Leonora disfressa viu reclosa.

Diumenge 7 d’abril: 17:00h

BALLET: THE GOLDEN AGE: DIMITRI SHOSTAKOVICH (Diferit des del Teatre Bolshoi, Moscou)

COREOGRAFIA: Yuri Grigorovich

REPARTIMENT:

Nina Kaptsova, Ruslan Svortsov, Mikhail Lobukhin, EkhaterinaKrysanova, acompanyats del cos de ball del Bolshoi.

SINOPSI

Als anys 20, el cabaret The Golden Age és el lloc preferit per la nit. El jove pescador Boris s’enamora de Rita. Ell la segueix al cabaret i s’adona que és la bella ballarina “Mademoiselle Margot”, però hi ha un impediment, l’interès amorós del mafiós local Yashka …

Amb la partitura jazzística de Shostakovich i l’ambient de música de saló amb bonics tangos, The Golden Age és una immersió refrescant i acolorida als anys 20. Un ballet històric que només es pot veure al Bolshoi!

Dimecres 10 d’abril: 20:00h

ÒPERA: LA GIOCONDA: AMILCARE PONCHIELLI (Directe des del Gran Teatre del Liceu)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Guillermo García Calvo

DIRECTOR D’ESCENA: Pier Luigi Pizzi

 

REPARTIMENT:

GIOCONDA: Irene Theorin

LAURA ADORNO: Dolora Zajik

ALVISE BADOERO: Ildebrando D’Arcangelo

LA CIECA: M. José Montiel

SINOPSI:

A la Venècia del segle XVII, Enzo Grimaldo estima Laura, esposa d’Alvise, després d’haver abandonat la dissortada Gioconda, filla de La cieca, acusada de bruixeria. Aquesta obra, emblemàtica del període comprès entre la maduresa verdiana i el verisme incipient, és la partitura més celebrada d’Amilcare Ponchielli. Més enllà de la cèlebre “Dansa de les hores” i de l’ària del suïcidi de Gioconda, la partitura amaga moments de gran lirisme i sensibilitat postromàntics, sense oblidar la magistral orquestració i l’escriptura vocal per a papers com Laura, La cieca, Enzo Grimaldo o Barnaba. Al costat d’un repartiment ideal, qui assumeix el paper titular és Iréne Theorin, una de les sopranos dramàtiques més aclamades del moment i llargament ovacionada al Liceu amb papers wagnerians. Ara es torna a presentar a Barcelona per abordar la seva esperada Gioconda.

Dijous 11 d’abril 19:30h

BALLET: LA VENTAFOCS (Diferit des de The Arts Center, Melbourne)

COREOGRAFIA: Alexei Ratmansky
MÚSICA: Piotr Ilyich Tchaikovsky

SINOPSI:

Ratmansky, el coreògraf més sol·licitat del món i mestre del ballet narratiu,
omple cada compàs de la cinematogràfica partitura de Prokofiev mentre
compte l’ascens de la Ventafocs de la pobresa a l’èxit.
La Ventafocs és una història sobre la construcció d’un nou futur a partir de
les cendres del passat. La Ventafocs, definida per la seva infeliç infantesa,
descobreix l’esperança d’un nou demà. Prokofiev va compondre el seu ballet
a principis de la Segona Guerra Mundial, i la partitura té una càrrega tant de
dolor com de fantasia. Després d’escoltar la malenconiosa obertura és obvi
que no es tracta d’una comèdia romàntica. Aquesta enginyosa, vibrant,
atractiva i romàntica Ventafocs d’Alexei Ratmansky et deixarà sense alè de
principi a fi.

Dimarts 16 d’abril: 19:15h

ÒPERA: LADY MACBETH OF MTSENSK: DMITRI SHOSTACOVICH (Directe Òpera de la Bastille)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Ingo Metzmacher

DIRECTOR D’ESCENA: Krzyztof Warlikowsky

 

REPARTIMENT:

BORIS TIMOFEEVICH: Dmitry Ulyanov

ZINOVY BORISOVICH ISMAILOV: Jhon Daszak

KATERINA LVOVNA ISMAILOVA: Ausriné Stúndyté

SERGUEI: Pavel Cernoch

SINOPSI:

Des del projecte inicial de Shostakovich, dedicant una trilogia als tràgics passos de les dones russes a través de l’època, només va quedar una òpera: Lady Macbeth de Mzensk, l’intertext de Shakespeare és una de les potents fonts de l’obra, aquí amb tints més amargs: a diferència de Lady Macbeth, Katerina Ismailova, que, en la Rússia profunda del segle XIX, s’enamora d’un empleat del seu marit i, eventualment, conduirà al suïcidi – és menys manipulador que víctima d’una societat violenta i patriarcal. Krzysztof Warlikowski mostra avui la força subversiva d’aquest treball ardent i escandalós, que va marcar els primers anys de l’Òpera Bastilla.

Dimarts 30 d’abril: 19:45h

ÒPERA: FAUST: CHARLES GOUNOD (Directe Royal Opera House, Londres)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Dan Ettinger

DIRECTOR D’ESCENA: David McVicar

 

REPARTIMENT:

FAUST: Michael Fabiano

MÉPHISTOPHÉLÈS: Erwin Schrott

MARGUERITE: Diana Damrau

VALENTIN: Stéphane Degout

SINOPSI:

Desil·lusionat amb la vida, el vell filòsof Faust demana a Satanàs que l’ajudi. El dimoni Méphistophélès apareix i atorga un tracte al filòsof: li donarà joventut i l’amor de la bella Marguerite, si Faust lliura la seva ànima. Faust està d’acord, i Méphistophélès fa que Marguerite perdi interès en el seu pretendent Siébel .

Faust inicialment sembla estimar a Marguerite, però aviat la abandona. El seu germà Valentin torna de la guerra i s’enfada quan troba a la seva germana embarassada. Faust es penedirà de les seves accions destructives, podrà salvar la seva ànima i a Marguerite?

La decadència i l’elegància del París de 1870 a l’espectacular producció de David McVicar de l’òpera més admirada de Gounod.

Dimarts 7 de maig: 17:00h

Dimarts 21 de maig: 19:30h

ÒPERA: LA TRAVIATA: GIUSEPPE VERDI (Diferit des del Teatro Real de Madrid)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Renato Palumbo

DIRECTOR D’ESCENA: David McVicar

 

REPARTIMENT:

VIOLETA VALÉRY: Ermola Jaho

ALFREDO GERMONT: Francesco Demuro

GIORGIO DERMONT: Juan Jesús Rodriguez

FLORA BERVOIX: Marifé Nogales

SINOPSI

Després del seu rebuig inicial, l’unica òpera de Verdi, que es desenvolupa en un entorn contemporani, La traviata, basada en La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas, es va convertir en una de les obres més aclamades del compositor. La causa, els valors universals que es posen de manifest després de la tragèdia d’una cortesana d’alta societat que renuncia fins i tot a la pròpia vida per protegir l’honor del seu amant, demostrant amb la seva acció una grandesa que manca a la societat burgesa que la va rebutjar.

Darrere de l’espectacle exterior de luxe i plaer frívol, el “desert poblat que anomenen París” oculta la crueltat d’una classe social per a la qual tot es pot comprar i vendre. Amb aquest teló de fons d’amarga transició, només Violetta es mostra com una heroïna clàssica, el sacrifici de la qual transcendeix l’amor i la mort. Aquests dos temes també són protagonitzats per l’escenificació de David McVicar, que, amb la seva elegància habitual, situa el drama en un món de referències romàntiques tot conservant una perspectiva actualitzada.

 

Dimarts 14 de maig 20:00h
Dijous 23 de maig 17:00h

ÒPERA: TOSCA (Diferit des del Festival de Salzburg)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Christian Thielemann
DIRECTOR D’ESCENA: Michael Sturminger

REPARTIMENT:
FLORIA TOSCA  Anja Harteros
MARIO CAVARADOSSI  Aleksandrs Antonenko
BARON SCARPIA Ludovic Tézier
CESARE ANGELOTTI  Andrea Mastroni

SINOPSI:

La Tosca que es va poder veure al darrer festival de Pasqua de Salzburg,
amb repartiment de luxe encapçalat per Anjia Harteros i Ludovic Tézier, va
aixecar força polèmica al traslladar l’argument a l’ambient de la màfia
italiana. Com tot al festival austríac, l’escenografia que signen Renate Martin
i Andreas Donhauser és de gran luxe. Els seus decorats, d’una gran riquesa
ornamental, omplen l’enorme escenari de la sala gran del festival. És
particularment bell el de l’últim acte amb una estètica que, efectivament,
s’inspira en la pel·lícula “Il Divo” de Paolo Sorrentino.

Dijous 16 de maig: 20:15h

BALLET: MIX BALLET: WHITIN THE GOLDEN HOUR, NEW SIDI LARBI, FLIGHT PATTERN (Directe des de Royal Opera House, Londres)

COREOGRAFIA: Christopher Wheeldon, Sidi Larbi Cherkaoui, Crystal Pite

MÚSICA: Ezio Bosso, Henryk Mikolaj G.Recki

REPARTIMENT:

Cos de ball de La Ballet Opera House

SINOPSI:

La cara contemporània de The Royal Ballet es mostra en obres de tres dels principals coreògrafs actuals. La sèrie Wheeldon Within the Golden Hour es basa en set parelles separades i barrejades, amb la música de Vivaldi i Bossi i il·luminades amb colors rics suggerits per la posta de sol. El patró de vol de Pite, ressuscitat per primera vegada, utilitza la música de Górecki i un gran grup de dansa per a una reflexió apassionada i punyent sobre la migració. Entre ells, un nou treball creat a The Royal Ballet per l’aclamat coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui, una estrena per aportar al contemporani actual.

 

 

 

Diumenge 19 de maig: 17:00h

BALLET: CARMEN SUITE/PETRUSHKA (Directe Teatre Bolshoi, Moscou)

COREOGRAFIA: Alberto Alonso, Edward Clug

REPARTIMENT:

Cos de ball del Ballet Bolshoi

SINOPSI:

Carmen tan sensual i lliure com sempre es troba atrapada en un triangle amorós. L’apassionant coreografia del cubà Alberto Alonso, que fou originalment concebuda per a la llegendària prima ballarina del Bolshoi Maya Plisetskaya, captivarà al públic al costat de Petrushka, una nova creació per al Bolshoi del coreògraf contemporani Edward Clug. 

Dijous 30 de maig: 17:00h

Dimarts 4 de juny: 19:30h

ÒPERA LEGEND: ERNANI: GIUSEPPE VERDI (Diferit des del Teatre Alla Scala)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Ricardo Mutti

DIRECTOR D’ESCENA: Luca Ronconi

 

REPARTIMENT:

Placido Domingo

Mirella Freni

Renato Bruson

Nicolai Ghiaurov

SINOPSI

Per a molts amants de la música de Giuseppe Verdi, Ernani significa una menja especial. Les seves melodies són exuberants. Verdi es va convertir amb ella en un successor innegable de Bellini i Donizetti, cosa que en l’època era un gran compliment. Va ser la primera òpera que va estendre la seva fama més enllà de les fronteres de la seva pàtria. Diverses àries i altres peces es van fer molt populars. Ernani, en una interpretació realment bona i amb veus belles i poderoses que ens emociona encara avui; en aquesta obra hi ha veritable sang teatral i un impuls tan intens, que les objeccions dramàtiquess o psicològiquess desapareixen.

 

Dissabte 1 de juny 17:00h

ÒPERA: LA FILLE DU REGIMENT (Diferit des del Viena State Opera)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Yves Abel

DIRECTOR D’ESCENA: Laurent Pelly

MARIE Natalie Dessay
TONIO Juan Diego Flórez
SULPICE Carlos Álvarez
DUCHESSE DE CRAKENTORP Montserrat Caballé

SINOPSI:

Al juny farà poc més de set mesos que el món de l’òpera va perdre una de
les més destacades sopranos de tots els temps. Volem retre homenatge a
Montserrat Caballé amb una de les seves destacades actuacions en una
gran producció a l’Òpera de Viena. Tots van debutar en la producció de
Laurent Pelly representada a l’Òpera de Viena a l’abril de 2007: Montserrat
Caballé, Natalie Dessay, Carlos Álvarez i Juan Diego Flórez. Pelly situa la
història a principis del segle XX i procedeix a parodiar el gènere d’òpera
còmica amb un fantàstic enfilall d’efectes visuals. En aquesta destacada
representació, coproducció entre l’Òpera de Viena, al Royal Opera House i la
Metropolitan Opera de Nova York, els quatre cantants són acompanyats per
la Filharmònica de Viena dirigida per Yves Abel.

Dissabte 1 de juny: 20:00h

Dijous 6 de juny: 17:00h

ÒPERA: MANON: JULES  MASSENET (Diferit Staatsoper, Berlín)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Daniel Baremboim

 

REPARTIMENT:

MANON: Ana Netrebko

LE CHEVALIER DES GRIEUX: Rolando Villazón

LE COMTE DES GRIEUX: Cristof Fischesser

LESCAUT: Alfredo Dazza

SINOPSI

L’òpera de Massenet s’ajusta de manera brillant al llibret. La seva música és inspirada, plena de melodies que expressen multitud de sentiments, i està construïda i instrumentada de manera brillant. Algunes escenes constitueixen punts culminants de l’obra del seu creador i de l’òpera francesa: la descripció del somni de Des Grieux, Manon acomiadant-se del modest niu d’amor en què va passar hores feliçes amb Des Grieux, la grandiosa ària d’aquest , en la qual tracta d’espantar, ja en el convent, la imatge de Manón que se li apareix constantment, així com diversos duos d’amor.

Massenet va completar l’òpera en el termini de dos anys, per a això va treballar temporalment a El Havre, a la mateixa casa en què un segle abans havia treballat l’abat Prévost en la seva novel·la.

Manón va ser estrenada a l’Opéra-Comique de París el 19 de gener de 1884. A Espanya es va estrenar el 29 de desembre de 1894 en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ​​i a l’Argentina el 27 de setembre de 1895 al Teatre Politeama Argentí de Buenos Aires.

Dimarts 11 de juny: 20:15h

BALLET: ROMEO I JULIETA: SERGEI PROKOFIEV (Directe Royal Opera House, Londres)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Pavel Sorokin

COREOGRAFIA: Kenneth McMillan

REPARTIMENT:

Cos de ball de la Royal Ballet

SINOPSI:

Romeo i Julieta cauen enamorats apassionadament, però les seves famílies estan enemistades. Es casen en secret, però les circumstàncies tràgiques porten a Romeo a barallar-se i matar el cosí de Julieta Tybalt. Com a càstig, és destituït de la ciutat.

Quan els pares de Julieta la obliguen a casar-se amb Paris, ella pren una decissió dràstica bevent una poció per fer-la semblar morta perquè pugui escapar per unir-se a Romeo. Però el seu missatge no arriba al seu estimat. Quan sent la notícia de la seva mort, torna a visitar la seva tomba i matar-se a si mateix. Julieta es desperta i el troba mort. Devastada, ella es mata a si mateixa.

Els amants de Shakespeare, els amants de les estrelles, troben passió i tragèdia en l’obra mestra de ballet del segle XX amb Kenneth MacMillan.

 

Dijous 20 de juny: 17:00h

Dimarts 25 de juny: 20:00h

ÒPERA: RIGOLETTO: GIUSEPPE VERDI (Diferit Des del Teatre Romà d’Orange, França)

DIRECTOR MUSICAL: Mikko Franch

DIRECTOR D’ESCENA: Charles Roubaud

 

REPARTIMENT:

RIGOLETTO: Leo Nucci

IL DUCCA DI MONTOVA: Celso Albelo

GILDA: Nadine Sierra

MADDALENA: Marie-Ange Todorovich

SINOPSI

Òpera composta per Giuseppe Verdi que va iniciar la trilogia que el faria definitivament popular tot i que ja havia aconseguit alguns èxits anteriors com Nabucco, Ernani o Macbeth. En una Itàlia convulsa, camí del que seria, dues dècades després, la unificació del país transalpí, Verdi va començar a ser considerat un heroi gràcies a cors tan famosos com el “Va, pensiero!” (Nabucco), “Patria oppressa” ( Macbeth) o “Un Patto, un giuramento” considerats com veritables crits de llibertat del poble italià desitjós de lliurar-se del jou de l’Imperi Austro-hongarès al nord o els Borbó en el sud.
L’òpera es va estrenar al Teatre de la Fenice a 1.851 obtenint gran èxit popular des de l’estrena. Basada en l’obra del francès Victor Hugo, “Le roi s’amuse”, va tenir grans problemes amb la censura per considerar-la com immoral i obscena. Després d’un estira i arronsa entre els censors i el compositor, aquest va aconseguir mantenir el fonamental i només va canviar l’emplaçament de l’obra de França al ducat de Màntua i altres coses menors.

Divendres 21 de juny: 19:30h

ÒPERA: DON GIOVANNI: WOLFANG AMADEUS MOZART (Directe Palais Garnier)

DIRECTOR D’ORQUESTRA: Philippe Jordan

DIRECTOR D’ESCENA: Ivo Van Hove

 

REPARTIMENT:

DON GIOVANNI: Étienne Dupuis

IL COMMENDATORE: Ain Anger

DONNA ANA: Jacquelyn Wagner

DON OTTAVIO: Stanislas de Barbeyrach

SINOPSI:

Quin és aquest foc que impulsa a Don Giovanni a seduir, a sotmetre, a conquerir les dones una a una, amb la febre i la fredor del depredador que transporta la seva presa, per perseguir a través d’elles un objecte fosc que sempre l’escapa? Per a la seva segona col·laboració amb Da Ponte, Mozart va marcar la història de l’òpera i va ensisar la cultura europea per sempre. Kierkegaard ens va convidar a escoltar en aquest Dissolut castigat “el murmuri de la temptació, el remolí de la seducció, el silenci del moment”. El cicle Mozart-Da Ponte continua amb Don Giovanni encomanada a Ivo Van Hove. Acostumat a qüestionar el sentit polític de les obres, el director dirigeix, després de Boris Godounov, la seva segona posada en escena per a l’Òpera de París.

 

Descomptes especials i col·laboradors